Triunfo total del equipo de rogaine FORACORDA O-TEAM

July 30, 2009 por foracorda

Publicado en

Rogaining

Triunfo total del equipo de rogaine FORACORDA O-TEAM, el sábado 25 de julio, primeros de la categoría LO (Hombres Open hasta 39 años) y segundos de la general a solo 5 puntos del mixto Farra-O.

Enhorabuena!!!!

LES 3 VALLS D’ORIENTACIÓ

ROGAINING

St Feliu de Pallerols (Girona) 25 de juliol 2009

Dues setmanes desprès de tornar de Andorra, tornem a participar en una prova d’aquesta modalitat, que cada cop més s’està implantant a Catalunya, sempre al capdavant de les noves activitats d’aventura.

Es el tercer rogaine que fem i cada cop ens agrada més. Aquesta vegada per primer cop l’equip FORACORDA som dues persones: Jose Luis i Jordi. També ens acompanyen el MYOTRAGUS, equip mixte que han millorat moltíssim.

Els dos equips ens dirigirem cap a Sant Feliu de Pallerols, un poblet endinsat al Parc Natural de la Garrotxa, impressionant pels boscos i els volcans. Com a Mallorca, una calor sufocant. Com sempre ens acreditem ben d’hora a les 8’10 i l’ambient com de costum es de molt bon rotllo, ja coneixem a alguns equips que repeteixen l’experiència i les bromes no tarden en aparèixer. Hi ha corredors d’orientació, de muntanya, de raids, trekkers...tothom hi cap al rogaine.

L’organització un poc saturada, fa que el temps de planificació es vegi acurçat a tant sols 10 minuts. Ràpidament a primera vista el mapa a 1:200000 , pinta bé: més detalls que Andorra, molt gran, es veuen perfectament les 3 valls....el cor va a cent, en deu minuts has de plantejar la cursa a grans trets: distàncies, puntuació, el desnivell....A les 9:00 una “llebre” porta a tots els equips fins el triangle de sortida...

Gairebé tothom “pica” la 40 es el control més pròxim i obvi i com desprès, com sempre, t’arriba una sensació que comences a quedar-te tot sol, i et demanes si has triat bé, que fan els altres....has de confiar en la planificació i tirar endavant. Ens passem el corriol d’atac a segon control i decidim fer un “bucle” a l’altre costat del riu, es una molt bona elecció; ens permet “caçar” 3 controls que ens sumen 13 punts més, i tot sense pujar massa, es un bon escalfament i tant sols portem 25 minuts de carrera.

Ens fiquem de ple dins la muntanya i anem pujant i crestejant per boscos impenetrables ,clapes de roca, tallats de vertigen i molta vegetació baixa que ens fa dur una carrera alta. Desprès d’equivocar-me de turó al atacar un punt , trobem als altres mallorquins i decidim deixar la muntanya i arribar al control 76 a un riu. Ens adonem que als controls dels rius s’ha d’atacar sols pels camins, ja que la espessa vegetació impedeix qualsevol tipus d’aproximació per una altra banda. I desprès com no, un altre cop per amunt. Hem decidit el bucle més al nord-oest, es fàcil amb trams llargs de carrera, on tenim unes vistes espectaculars i ens reporta 29 punts en 5 controls. Pocs equips “pasturen” per aquets indrets, excepte al final, control on tornarem enrere per que seguir a rumb pel bosc era impossible. Aquí perdem temps decidint, i ja portem 2h 30 m.

Si mirem el mapa, a partir d’aquí, comencem la tornada cap al sud, on ens queda el poble. El calor es fa notar més i tenim una pujada interessant. Ecuador de la prova i controls de 8 punts amb dificultat d’accés : un tallat de terra de 4 metres, un tallat de pedra que ens fa voltar per atacar-lo...finalment baixem al punt 81 que està a un riu i aprofitem per reomplir la bossa d’hidratació. Coincidim amb varis equips que aprofiten l’ombra i el control d’aigua. Mirem quina serà la ruta des de aquí i tant sols començar no agafo el corriol que toca. Certament es complicat per la vegetació però estic despistat de nou. Redrecem la cursa correctament desprès de perdre 10 minuts i desestimem “caçar” 3 punts d’un control molt maco dalt d’un turó : pocs punts per tant d’esforç. Fem el tram que se’m fa més llarg de tots , a corba per una serralada . A la fi 7 punts del control 70 i baixem “a tota” per una pendent fins la 84, creuant un conreu sempre vorejant-lo. Tornem a trobar en Llorenç i na Toninaina i fem treball d’equip pinçant el control que està dins d’un antic pou. Ja portem 4h i mitja.

Els controls de les valls resulten ser dificultosos: hi ha molts rierols i el punt d’atac a de ser precís, fins i tot tant sols n’hi ha un possible. Aquí ens comencem a mullar les sabates i fins i tot al control 90 (el de màxima puntuació) he de nedar 3 metres i “picar” el control que està sota una caiguda d’aigua ben fresca. Amb la calor als deu minuts torn a estar eixut.

Portem 5 hores i es hora de dissenyar la tornada imminent per no penalitzar. Decidim arriscar-nos i picar la 50 amb poca pujada i anar pels conreus a la 45, fàcil i prop de segon nucli urbà del mapa que es Susqueda. L’asfalt de la carretera no es agrada i tant sols podrien agafar els 5 punts del control 58. Tornar per una secundaria es més llarg però hi ha 3 punts: 48,64 i 41. Finalment agafem el 48 a una ermita i el 64 que en lo cansats que estaven no sé com ens ficarem dins aquell torrent. Desprès d’això portem 5 hores i 41 minuts, sols 19 per tornar a la meta. Baixem pel torrent, botant totes les pedres, arribem a una pista d’asfalt secundària que porta a St Feliu. A mi se’m fa etern i les cames ja no tirem més. Aquesta vegada, Jose Luis està que se surt. M’he d’agafar l’isquiotibial esquerre per que si no puc continuar i fa un sol “de cal deu “. El poble està a uns dos kilòmetres i mig i no arribem mai. Evidentment decidim picar el control 41 prop del poble i arribar a meta per si de cas.

La jugada ens surt bé i piquem en un temps de 5:58:50. Siiiii, no ens penalitzen! Tinc una “pixera” impressionant. A la “descàrrega” ens diuen que possiblement anem primers amb 165 punts , no t’ho arribes a creure per que la gent està molt preparada. Tan sols volem veure, menjar i estirar-nos a terra. El Myotragus arriba 1 minut tard i el penalitzen,tot i així fan 120 punts.

Posen la classificació i sí, es correcte! El FORACORDA O-Team es primer amb 165 p, seguit dels Barcelonesos GOSen-O amb 162 i dels Lleidatans Medilast Sport Lleida Xtrem 160 (podi al St Miguel Rogaine d’Andorra) . Tan sols un experimentat equip mixte, el Farra-O ens guanya per punts amb 170, però ja estem més aprop.

Desprès de dinar una amanida de pasta poc saborosa, mig dutxar-nos a una font i posar-nos les camisetes oficials per recollir premis (es el primer cop) ens lliuren el trofeu acompanyat de un pa de pagès, un bull, un fuet, galetes del país i una ampolla de ratafia (licor de avellanes verdes). Això es una festa. El podi són unes bales de paia i costa mantenir l’equilibri. Molt bé per l’organització, ens encanta aquest ambient de muntanya tant proper.

Comentem la jugada amb els altres companys i companyes i ens acomiadem fins la pròxima. Ara ens queda un dia i mig de relax a Can Quaresma, la masia de la nostra gran amiga Olga a Cassà de la Selva, on des de aquí li donem mil gràcies per tractar-nos sempre tan i tan bé.

Jordi Domènech